Projecte 1 encara no té un nom estipulat. En aquest cas, estic experimentant amb la matèria i viatjant amb ella, així que adjunto una selecció de fotografies del procés de manera cronològica.
Nius de poemes.
Uns nius buits, d’altres plens de plors, de paraules que curen o paraules que necessiten sortir de dins.
Vull experimentar amb bioplàstics, canviar els fils per residus orgànics transformats (en procés sense resultat satisfactori)
Matèria camuflada
Telar amb fils de cotó amb formes orgàniques que podrien encaixar entre elles, explicar una història juntes o per separat.
El virus
Arriba el virus que tot ho capgira. Passo dels materials orgànics a cosir bates de plàstic per a personal sanitari. Mentre cuso connecto idees i penso en escriure poesia confinada a mode d’etiqueta a les bates que produeixo per entretenir a qui s’està deixant la pell per salvar-nos. Llavors ho extrapolo a les mascaretes (en procés).
Em resisteixo a parlar de la Covid19 però, tal i com explico en entrades anteriors, aquest projecte m’està servint per explorar noves metodologies, feixar-me portar per la matèria mentre vaig fent.
Arrel d’aquesta idea em surt brodar petits poemes a mascaretes, a les bates, paraules que volen sortir , una insta·lació de bates i mascaretes que pengen amb el so de fons de la màquina treballant, diàlegs quotidians… (en procés)