Projecte 1 encara no té un nom estipulat. En aquest cas, estic experimentant amb la matèria i viatjant amb ella, així que adjunto una selecció de fotografies del procés de manera cronològica.
Nius de poemes.
Uns nius buits, d’altres plens de plors, de paraules que curen o paraules que necessiten sortir de dins.
Vull experimentar amb bioplàstics, canviar els fils per residus orgànics transformats (en procés sense resultat satisfactori)
Matèria camuflada
Telar amb fils de cotó amb formes orgàniques que podrien encaixar entre elles, explicar una història juntes o per separat.
El virus Arriba el virus que tot ho capgira. Passo dels materials orgànics a cosir bates de plàstic per a personal sanitari. Mentre cuso connecto idees i penso en escriure poesia confinada a mode d’etiqueta a les bates que produeixo per entretenir a qui s’està deixant la pell per salvar-nos. Llavors ho extrapolo a les mascaretes (en procés).
Em resisteixo a parlar de la Covid19 però, tal i com explico en entrades anteriors, aquest projecte m’està servint per explorar noves metodologies, feixar-me portar per la matèria mentre vaig fent.
Arrel d’aquesta idea em surt brodar petits poemes a mascaretes, a les bates, paraules que volen sortir , una insta·lació de bates i mascaretes que pengen amb el so de fons de la màquina treballant, diàlegs quotidians… (en procés)
Dels artistes entrevistats a Grid_Spinoza he escollit Mireia Sallarès, Dora Garcia i Francesc Torres. A continuació descric la metodologia que utilitza cada artista.
Mireia Sallarès primer executa i després extreu una explicació del resultat. Diríem que la primera fase és més visceral i desconeguda, la que la portarà a llocs insospitats. Per a l’artista és important estar al carrer, viure el que treballa i estar oberta a tot el que pugui sorgir. Tal i com ella diu a l’entrevista, la primera etapa és poc ordenada, amb moltes sorpreses. Una etapa de forjar relacions amb les persones que entrevista. És important això, portar un equip petit que faci que la gent s’obri a ella i tot flueixi. Una vegada té tot aquest material comença la segona fase protagonitzada per les tecnologies i és on decideix el suport. Per a ella, el procés creatiu i la investigació estan barrejats: lectures, bibliografies, webs, parlar, escoltar xafardejar. Sobre el resultat tècnic final coneix les limitacions però son part de l’obra, accepta la precarietat de la imatge però potser no és tan important com el missatge que en transmet. Per a ella error és si una cosa se’t descontrola però a la vegada “La bellesa si no té error és estèril.”
Parla també del procés transdisciplinar i el temps que incideix en el projecte. Anar a allà a entrevistar ja està descol·locant la realitat en ella mateixa. Posa l’exemple d’una entrevista a una noia que va dir que si l’hagués fet en un altre moment hagués fet unes altres declaracions.
Aquest mètode és interessant per l’obertura inicial que aporta escollir un tema i sortir al carrer a trobar respostes. Deixar-se portar pel fluxe de l’aztar i les connexions.
Dora Garcia té una metodologia de treball molt organitzada i pautada. L’artista parteix d’una hipòtesi o tema que li interessa i investiga durant un any o any i mig i és molt exhaustiva. Se centra en una sola cosa, considera que no arriba a ser experta, tan sols, dilentante. La seva font d’informació inicial son els llibres i després va parlant amb gent que descobreix a partir de bibliografia i va teixint una xarxa de contactes que van engruixint el coneixement sobre el la hipòtesi inicial i can obrint-li camins.
Garcia no creu en el fracàs en la investigació ja que cap projecte surt com una s’havia planejat inicialment i el que fa és adaptar-se a les possibilitats. L’artista posa el valor en el procés i en la capacitat d’improvisació. “Si no piensas que hay que tener un resultado determinado, lo único que hay no son errores sino circunstancias y adaptación a esas circunstancias.” (Grid Spinoza, 2010). Comenta que a l investigació científica sí que pot haver-hi errors i es pot arribar a una conclusió però amb el que ella investiga no hi ha expectatives, per tant, no pot haver-hi errors ni conclusions. La seva intenció és explicar una història.
En el cas de l’àmbit artístic l’aprenentatge de l’error passa per la capacitat d’adaptar-se al que no esperes o havies plantejat. Així que dins la seva metodologia ordenada dóna espai a l’atzar. I també és important el fet que un projecte que portes un any investigant et porta a un record de fa per exemple 30 anys i recuperes aquell coneixement i l’incorpores. Per tant, el temps d’investigació i l’espai es desdibuixa i deixa de tenir límits.
Per a ella la tècnica és secundària, ja hi arribarà una vegada tingui prou informació com per comunicar la història. Sol ser tradicional en aquest sentit i utilitza suports convencionals que la gent coneix: llibre, fotografia, dibuix… i ho delega a professionals que dominen cada tècnica concreta, per tant, ella no ha de ser experta en cadascun dels suports i això li permet centrar-se en la història.
Francesc Torres utilitza un mètode de treball similar a un historiador o sociòleg. Per a ell, no és necessari utilitzar, en l’art, el mateix mètode que s’empra a les ciències exactes. La investigació artística és una indigació no subjecte a mètodes concrets. Torres busseja profundament en un contingut que li interessa, llegeix, fa un treball d’investigador i es fixa en tots els detalls. Aquesta immersió total li proporciona una acumulació de coneixement i massa crítica que el condueix a una revelació.
L’olla del coneixement segueix bullint encara que estiguem fent altres coses i no siguem conscients d’aquest treball interior. Simplement, per acumulació hi ha un dia que arriba l’eureka.
Els camins pels que transita Torres els va escollint a partir de la intuïció. Segons ell, a l’univers de l’art són importants les emocions i l’artista té la funció de narrar, escriure o construir allò que altres no escriuen ni construeixen, i de transmetre el que només es pot expressar a través de l’art.
En el fons, les tres metodologies no canvient tant entre elles. La de la Mireia Sallarès pot ser més desordenada inicialment i en canvi, la de Torres o Garcia poden ser més pautades, enfocades a la investigació a partir de llibres, una investigació més acadèmica però els tres arriben acaben abraçant l’atzar i valoren la riquesa de les desviacions de la idea inicial.
